ENTREVISTA A JOSEP ESCODA

Ja està. Acabes d’entrar a les portes del teu futur i ja has tancat una etapa important de la teva vida. Potser algú podrà pensar que per a tu ha estat fàcil. Ha estat realment fàcil aconseguir tots aquests excel•lents?

No ha sigut fàcil per diversos motius. Un dels més evidents és la pressió de la competència —molta gent és bona estudiant i vol una distinció, una matrícula o simplement els premis que comporten. Quan va començar segon, prenent com a referència les notes de primer, hi havia més de set estudiants que optaven a la matrícula; he d’afegir que jo i més gent pensàvem que només se’n donarien dues. A més a més, el meu grau d’exigència és molt alt i sóc propens a donar-me per fracassat quan amb prou feines he començat. I, si a això afegim el factor de la incertesa, sóc una bomba de rellotgeria.

Diuen que el motor de la feina ben feta és la passió. Ets un estudiant apassionat?

No sé si entenc la pregunta, però si existís un ofici o mode de vida on paguessin bé per memoritzar continguts explicats, exposar-los i aplicar-los correctament presentaria el meu currículum.

jescoda1

Estudiar és “un pal”. Vols desmentir aquest tòpic?

No. Podria justificar l’afirmació «anar a classe es divertit», però estudiar mai no ha sigut agradable.

Anem per parts i fem una mica de memòria. Recordes la primera vegada que et van renyar a escola quan eres petit? Com va anar això?

Va ser a primer de primària. Volia passar una goma a un company i, en comptes de donar-li-la en mà, la vaig llançar d’una banda a l’altra de la classe. La goma va rebotar i va aterrar a la taula de la professora, qui em va amenaçar de quedar-me una hora després de classe. Finalment no em va fer complir el càstig.

I la primera vegada que vas pensar “Estic molt content de la feina que he fet”?

A la secundària obligatòria, perquè a primària no era conscient de la importància dels estudis. Diria que va ser algun dels treballs de literatura que vaig entregar i van ser puntuats amb un deu. Els que van quedar millor van ser La metamorfosi i La casa de Bernarda Alba.

Sempre has estat alumne de bones notes? O has suspès alguna prova en alguna ocasió?

És mentida que els bons estudiants ho són des de sempre. A sisè el meu pare em va renyar per treure unes notes massa justes i suspenia molts exàmens —els de comarques, per exemple. Vaig començar a treure excel•lents a tercer d’ESO, de fet no van poder donar-me més d’un notable al graduat de secundària (algunes professores em van comentar que els sabia greu).

 

jescoda2

 

 

Què se sent arribant a l’excel•lent? I què passa per dins quan lluites per una nota i, encara que aproves, no l’aconsegueixes?

La sensació, si el que busques és més d’un nou, és de feina ben feta i objectiu acomplert. Quan la nota no és l’esperada, encara que sigui un set, tinc la sensació d’haver suspès; no és una nota suspesa real, sinó un suspens per a les meves aspiracions.

Ets dels que s’organitzen i es preparen amb temps? O sols estudiar mitja hora abans de l’examen, al metro?

Sóc molt organitzat, però no m’agrada estudiar massa dies abans dels exàmens. Per a mi, estudiar és com arribar puntual a un lloc: no pots quedar-te curt de temps, però que te’n sobri molt tampoc no queda bé. Repassar al metro, no ho faig mai. En realitat no repasso enlloc. Els apunts o llibres es tanquen la nit abans de l’examen per no tornar-los a obrir fins haver-lo entregat.

Tens algun secret per preparar els exàmens? Algun mètode? Alguna mania? Necessites silenci, música, cafè, un talismà? Ets d’estudiar de nit o de dia?

Necessito silenci per estudiar, però sent fill únic això està garantit. Mentre estudio sempre menjo alguna cosa, prenc te o vi —en ocasions especials, i només una copa— i, pels exàmens finals, sovint encenc encens de gessamí o maracujà. No obstant, mentre redacto les respostes a classe, podria tindre quatre persones copiant i cridant al meu voltant o calar-se foc, que no me n’adonaria. També faig un signe-amulet amb la mà amb una altra persona abans dels exàmens, però, això, prefereixo no concretar-ho.

En algun moment vas tenir por de no aconseguir el que et proposaves? I com se supera la por?

A segon de batxillerat mateix vaig suspendre un examen de filosofia (René Descartes) amb un quatre. Vaig trigar tres dies a assumir que les notes no estaven mal registrades al campus. Va ser el cop més dur de tot el batxillerat perquè estava a tocar de la matrícula, però se supera amb més ganes de fer les coses bé i millorar tant com puguis els encenalls de la nota que et queda.

La selectivitat va resultar estressant o interessant? Vas passar nervis? Alguna tècnica per calmar-los?

Estressant i interessant rimen amb PAU, però hi ha més d’interessant que d’estressant. Nervis, no en vaig passar; únicament calor.

Nota de les PAU?

9,4 de la fase obligatòria, i amb les assignatures específiques ponderades segons la meva carrera, 13,19.

Sens dubte, la distinció que has rebut, te l’has treballada a pols. Però digues, quina part de “culpa” creus que té la teva família d’aquests resultats?

Mai no ha calgut que m’ajudessin a estudiar ni amb els deures, però sempre han ajudat deixant-me la casa per a mi i abaixant la meva autoexigència com podien. També els estic agraït perquè han invertit diners en la meva educació i han sabut triar tots els col•legis i instituts amb especial cura.

I quina, els mestres i professors?

A falta d’una resposta profunda i sintètica que demostri el profund agraïment que sento cap a tots vosaltres, diré que els professors, igual que els metges, només ho poden ser si tenen vocació, perquè a més a més d’ensenyar han de tindre sensibilitat i capacitat de motivació. Els professors que he tingut els últims dos anys no només compleixen aquests requisits professionalment, sinó que també han hagut de dedicar temps i energia de la seva vida privada, sense la qual tot no hagués anat tan bé com ha anat.

 

jescoda3

 

 

 

 

 

Vols afegir algú més a la llista de “culpables” de la teva excel•lència?

A part de l’equip de Stucom, vull citar un parell de professores que em van preparar el camí fins a l’institut: Anna Ruesca, una professora sense la qual hagués acabat fent el batxillerat científic i llegint només les lectures prescriptives, i Eulàlia Puig, que em va ensenyar a fer servir els pronoms febles correctament i el valor de la integritat professional.

Dos anys a Stucom. Vas entrar amb 15 i marxes amb 17. Han passat ràpid?

Doncs ha passat més ràpid del que esperava. Suposo que això s’explica per la freqüència dels exàmens —sobretot el ritme vertiginós de segon—, la sort d’haver trobat uns grans companys i activitats com les Jornades Esportives i el Dia de les Arts, que amenitzen el curs.

Quina va ser la primera impressió del primer dia de classe de primer?

Jo ja coneixia molts dels meus companys, així que no vaig passar els nervis de no conèixer ningú. Vaig pensar que aniríem molt ràpids i tindríem molta feina, perquè el primer dia, després de la presentació planejada per dues hores, ja vam començar a fer classe de matemàtiques i anglès.

Vas patir alguna crisi existencial a l’hora de triar carrera?

No; no sabia què estudiar quan vaig començar segon, però tampoc sabia quina modalitat de batxillerat faria a quart d’ESO. Tot el que voldria fer després de la carrera no depèn del grau, però, quan el vaig veure, vaig saber que era perfecte: era una carrera nova, pertanyo a la segona promoció, i a primer vaig llegir sobre la seva implantació als diaris.

Important: Quins consells deixaries per als alumnes que comencen aquest any?

Que estudiïn i treballin des del principi, distingint què cal fer del que seria una pèrdua de temps. Les notes comencen a computar des del primer parcial i conec més d’una persona a qui les notes de primer han perjudicat; també hi ha casos a l’inrevés —jo, per exemple. Ah, i que comencin a fer el Treball de Recerca. Sembla una exageració, i probablement ho és, però no tant.

Has gaudit de l’estiu més llarg de la teva vida, sense apunts, ni controls, ni pressions, ni deures per a l’endemà, ni TR… Què has fet durant l’estiu?

També he estudiat durant l’estiu, perquè m’he presentat als Premis Extraordinaris de Batxillerat, i he aconseguit la novena posició. Estava menjant sushi quan una amiga em va desmentir que els exàmens eren el 30 de juliol, en realitat eren el 30 de juny; vaig tancar-me a estudiar i vaig trigar un parell de setmanes a tornar a sopar fora. Després he anat molt a la platja, tot i que menys vegades que altres anys; he fet un viatge meravellós amb la meva família a Sant Petersburg, i com sempre he anat de compres i a restaurants. En acabar batxillerat i la Selectivitat, s’ha de fer el que t’agradi fer.

I al setembre, Facultat de…

Filosofia, Ciències polítiques i Econòmiques a la UPF.

N’estàs convençuda de la tria?

No prenc cap decisió si no n’estic completament convençut. És un grau amb disciplines molt transversals i promou la mobilitat a altres ciutats cada any.

Acabem: un desig per al curs que ve.

Mantenir-me en la meva línea. Això em donaria ànims pels quatre pròxims anys.

I un per al final de carrera.

Que el treball de final de carrera no sigui tan difícil com imagino, o ja haver tingut èxit en algun altre camp, a banda de l’acadèmic.

 

Entrevista de Pepa Maymó

 

10341590_10152580545700086_1706683222620678201_n 10442954_10152580549090086_6806930370173433662_n

 

 

 

Acerca del autor

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*